PRÀCTICA 

DE LES TÈCNIQUES DEL GRAVAT

Linoleografia

Hem fet la primera aproximació al gravat treballant el linòlium. 

El linòleum està fet amb una pasta de pols de suro i oli dipositat sobre una tela que li fa de suport. Un cop seca, la pasta s'endureix formant una capa dura, com de goma. Hem dibuixat sobre el linòlium el nostre moriu amb llapís i, amb unes gúbies de diferents puntes (una més ampla i arrodonida que permetia fer buidatges més amplis; una altra més angulosa, que permetia buidar línies més fines) introduïdes en un mànec, hem buidat aquelles zones que havien de quedar blanques i hem deixart en relleu aquelles que havien d'anar entintades.

Un cop enllestida la matriu, hi hem aplicat la tinta amb un corró, no massa amarat, fins que ha quedat completament coberta. Després l'hem col·locada en el tòrcul i sobre la matriu hem disposat un full blanc. Ho hem tapat tot amb unes gruixudes teles i li hem passat el tòrcul dues vegades. 

Tòrcul

En destapar-ho, ha quedat la imatge impressa.

Així, la impressió l'hem realitzat mitjançant el tòrcol. El tòrcol consisteix en una base metàl·lica o platina pesada i plana suspesa entre dos corrons. L'espai entre tots dos s'ajusta per tal de variar al pressió necessària. La planxa de metall amb el paper a sobre es posa sobre la platina i es passa per entre els dos corrons. Per a suavitzar la pressió o amortir, s'introdueixen feltres.

Tenia algunes imperfeccions (es normal en la primera impressió), així que ho hem tornat a estampar. El resultat ha millorat.

És una tècnica que deriva de la xilografia, però, com veiem en la pràctica, el resultat és llis i opac. 

Inventat per Walton, es va fabricar a Anglaterra a la segona meitat del XIX, com revestiment i aïllant de paviments. Kandinsky, Matisse, primers en emprar-lo i Picasso,va desenvolupar àmpliament la tècnica aconseguint treballar amb diferents colors sobre una mateixa matriu: va elaborar el mètode de la planxa perduda, en què es graven les formes que corresponen a un primer color, s'estampen i es va eliminant matèria fins delimitar el segon color, que s'estampa sobre el primer i així fins aconseguir el resultat final, el que succeeix és que la matriu no es pot recuperar; 

Calcografia

Hem iniciat la pràctica de la calcografia. Treballem amb dues plaques de metall de coure (és l'ideal per les seves qualitats de compacitat, duresa, resistència, homogeneïtat, etc. El seu traç és més lent i la planxa és més resistent als llargs tiratges). Abans d'iniciar la feina de gravar hem hagut de preparar les planxes. Primer les hem bisellat, hem llimat els contorns de les làmines per facilitar l'entrada en els cilintres del tòrcol i perquè els cantells no faci malbé el paper quan el passem pel tòrcol. Aquests cantells deixen en la impressió la seva marca i és una de les característiques que té l'estampació calcogràfica.
Després les hem netejades amb blanc d'Espanya i amoníac per tal de treure'n el greix. 
En la primera de les planxes farem servir la tècnica de la punta seca, en la segona, l'aiguafort. El motiu, com sempre i a causa de la manca de trassa, serà la poma, leiv motiv wagnerià d'aquest curs. 
El gravat pot seguir tres procediments bàsics: directe, indirecte o per addició. El primer es caracteritza perquè el gravat el fem directament; el segon es fa amb l'ajuda dels àcids i, el tercer, afegint materials.
Gravat a la punta seca
Per fer el disseny hem de pensar que allò que buidem, la incisió, és el que tindrà color i que el que reservem, serà blanc, ja que és a dins dels solcs excavats on penetra la tinta que després passarà al paper.
La intensitat dels traços depèn de la profunditat del buit sobre el metall: com més profunditat, més quantitat de tinta es retè i, per tant, serà més negre l'efecte sobre el paper. En la linoleografia i en la xilografia els grisos són impossibles, però el gravat en metall és el procediment ideal per obtenir, les més extenses games de valors.
Per fer els solcs que delimiten la línia de la figura de la poma he utilitzat un punxó i el burí. Hem intentat incidir i repassar bé les línies del dibuix de la imatge per tal que el resultat sigui de major intensitat que la resta.
Despés he intentat utilitzar les altres eines: el granejador i els roleus. 

roleus

Granejadors

Amb el granejador he trassat, fent gronxar d'un costat a l'altre l'eina, línies de fons; he intantat repassar de manera més intensa i repetitiva aquelles zones que volia que tinguessin un resultat més fosc, com d'ombra (caldrà veure si ho he aconseguit en la prova de tinta); amb el roleu he fet l'interior de la poma per donar-li una textura diferent que la del fons, com granulat, també marcant més unes zones que unes altres per donar matisos de gris. A banda de les zones treballades, he reservat un espai en l'interior de la figura que hauria de resultar blanc.

El reflex no deixa veure molt bé les incisions,
 tot i que s'intueix l'ús del roleu.

En aquesta imatge es pot veure més clarament
els solcs realitzats amb el burí, que tracen la línia de la figura.

L'ús d'aquesta tècnica deixa a tots dos costats unes rebaves característiques, que no es tallen i deixen efectes de velats en l'estampació; er això la línia resultant és sovint borrosa i irregular, tret que el distingeix d'altres tècniques. És una tècnica de tirada limitada per la desaparició de els rebaves i el ràpid desgast de la imatge.
Es pot fer servir un brunyidor: per esborrar, és a dir, atenuar un valor excessiu.
Gravat a l'aiguatinta
Aquesta tècnica permet aconseguir efectes de tinta plana, com d'aquarel·la i dóna un ventall de gradacions en el resultat. S'aconsegueix fixant resina (colofònia, adquirida en terrossos i polvoritzada, nosaltres hem fet servir un de sintètic en esprai) a la superfície que, en ser impermeable a l'àcid, lliurarà a les zones on hem aplicat la resina de l'acció de l'àcid.
Primer hem agafat la placa i hi hem enganxat un retall de paper que tenia la forma de la ja més que coneguda poma (se'n diu reserva al fet de protegir una zona). La idea era lliurar la zona de l'acció de la resina i, per tant, permetre d'actuar a l'àcid, de tal manera que en la imprimació quedés entintat.
Un cop enganxada la poma de paper, hem introduït la placa en una caixa (caixa de resinar) per protegir els voltants de l'acció de la resina. Amb un esprai que contenia resina, hem empolvorat la placa. La resina queia a manera de pluja sobre la placa. Quan hem considerat que estava prou densa, l'hem retirat. També hem retirat el paper i la superfície on es trobava ha quedat neta de resina.
Ens ha semblat bona idea fer un petit reflex de llum a la fruita, així que hem fet una altra reserva, hem aplicat dins la figura una mica de resina amb un pinzell per tal de lliurar-la de l'acció de l'àcid (el resultat havia de quedar blanc).
Els espais que han quedat coberts amb resina i on no hi haurà actuat l'àcid, donaran un resultat lliure de tinta; els espais lliures de resina, rebran l'acció de l'àcid, contindran la tinta i donaran un resultat de color.
Després hem posat la placa en remull durant 15' en un petit gibrell ple d'àcid. 

Bany de la placa en el mordent

L'hem extret i l'hem netejat amb aiguarràs per extreure la resina.
Emprimació
Hem entintat amb una paleta les plaques de coure, la realitzada amb punta seca i la realitzada amb aiguatinta; les hem cobert intentant fer una capa prima de tinta. Després hem netejat tant com hem pogut les plaques de la tinta sobrant: primer amb un paper, després amb un drap de reixa. En acabat de netejar, hem passat un drap amb claç per les voreres, per tal de netejar-les de tinta i evitar que deixés la marca en la imprimació.
Com vam fer amb la linoleografia, hem passat les plaques pel tòrcol. El full d'imprimació havia d'estar humit per tal que absolgués la tinta.

Placa de coure després de l'efecte de l'àcid.

Aquests han estat el resultat:

Punt seca

Aquesta és la primera imprimació. Es comprova l'ús dels roleus en l'interior de la poma, que dóna un resultat granulat; la part inferior de la làmina, de línies irregulars està fet amb el granejador que, habitualment serveix per per calcografia a la "manera negra" i les líniea de la figura estan fetes amb burí.

Aquesta ha esta la segona imprimació. El resultat és més intens i bonic.
 Es veuen una mica els contorns de la placa,
que deixen la marca en la placa. És una característica d'aquesta tècnica.

 Aiguatinta

El resultat és completament diferent.
No es veuen les línies d'incissió com en la Punta seca;
el resultat és més pla i té diferents tonalitats.
Hem netejat bé les vores, perquè no s'hi reflecteixen gaire,
però sí ha deixat la marca de la imprimació en el paper.
Es pot veure la reserva del paper que hem fet per delimitar la poma
quan hi hem aplicat l'esprai i les reserves de resina aplicada en pinzell al reflex interior i en la fulla.

En el detall, podem veure com la reserva feta amb resina aplicada amb pinzell
 ha deixat el full blanc, lliure de tinta.
En no intervenir l'àcid, l'hem ogut netejar i no ha acumulat tinta.

En aquest detall podem apreciar el resultat de la resina aplicada amb esprai:
els espais blancs corresponen als llocs on hi havia resina i els de color, on hi ha actuat l'àcid.
El resultat és granulat i bonic.

ENCÀUSTICA I CERES

L'encàsutica és una tècnica de pintura que es caracteritza per l'ús de la cera com a aglutinant dels pigments. La barreja té efectes molt cubrents i és densa i cremosa. S'aplica amb un pinzell o una espàtula calenta.

Per fer l'encàustica es necessita diversos pigments, cera, essència de trementina, un pot per escalfar al bany Maria i una cuina.

En un pot al bany Maria posarem un recipient amb una mica de cera i la cobrim amb una mica d'essència de trementina per ajudar-la a diluir-se. Quan la mescla estigi fosa, li posarem una mica de pigment per colorejar i ho barrejarem tot. Quan estigui ben barrejat i tingui la densitat que volem, ja la podrem fer servir, com si fos qualsevol altre tipus de pintura.

Nosaltres, però, farem la pràctica amb ceres (Dacs). Per pintar tenim tota la gama de colors dels dacs. Hem de ratllar sobre un plat una mica de dacs, diluir-ho amb aiguarràs i ja es pot pintar. Es poden barrejar els colors.

He barrejat els colors, tant en el plat (amb dacs de diferents colors), com en el paper. És cert que cobreix molt bé el paper, però requereix molta quantitat de cera: se m'acabava de seguida i n'havia de fer sovint. 
El resultat és molt llampant: els colors molt vius i brillants; la textura és també molt suau.

Aquesta serà la meva última poma?