OLI I VERNISSOS
La pintura a l'oli
Els pigments es fan amb oli i altres materials associats que anomenem additius: assecatius, retardadors de l'assecat i altres, com cera (que són més elàstiques) i vernís (millora la qualitat de la pintura).
Per fer els vernissos, barregem resina i diluient. També serveix com a aglutinant per pintura i dóna lloc al procediment de les resines.
L'oli per pintar no és el mateix que la grassa, és la mateixa composició, però l'oli és fluïd i la grassa és compacta: l'estat és diferent.
L'oli no s'asseca per evaporació, tot el que hem treballat fins ara sí ho feien: l'oli s'asseca per oxidació. L'oli aplicat agafa oxigen de l'atmosfera i augmenta la densitat i volum fins que està sec del tot. Durant el procés d'assecat hi ha transformacions químiques que, en acabar l'assecat, el pigment ha canviat el seu estat de manera irreversible.
La diferència amb els altres pigments és el temps d'assecat, que és més llarg i permet treballar d'una altra manera.
Olis assecants Assecants
lli cobalt
nous Haarlem
adormidera Courtrai
pinyons
mostassa
El lli és conegut des de molt antic. Es creu que ve del Pròxim Orient, però el coneixien també els egipcis. No s'enrancia gaire, no té un alt grau d'acidesa i s'engrogueix molt (els pigments blancs queden groguencs), per aquest motiu s'han intentat buscar altres olis com el de nous.
El de nous no s'esgrogueeix tant i s'utilitza per al blanc, però la pel·lícula és molt més trencadissa.
L'oli té les següents propietats:
- el calor el fa fluïd
- el fred el densifica
- amb calor es torna a fer líquid
Quan es feia l'oli, es feia en fred i, en el procés, quedaven residus, així que necessitaven purificar-lo i clarificar-lo. S'aclaria a la intempèrie, deixant-lo força temps perquè li donés el sol. Això el blanquejava molt i van haver de buscar altres fórmules, com fer-ho amb calç, per exemple, bullint-ho, però en fer-ho s'espesseïa molt i això dificultava el treball amb la pintura; per poder pintar amb aquest tipus d'oli tan espès feien servir dissolvents per fer-la més líquida.
Història de la pintura a l'oli
La història diu que pintura a l'oli apareix en l'època barroca, però no té fonament; Vasari també es va equivocar i, com la seva obra es va difondre molt, es va estendre molt el contingut de la seva obra. Ell diu que la pintura a l'oli la van inventar els germans Van Eyck buscant un vernís que s'assequés al sol. Aquests tenien molts aprenents estrangers, també italians, que, un cop havien après el procediment tornaven al seu país i, d'aquesta manera l'importaren a Itàlia.
Això s'havia pensat fins que es van adonar que a l'Edat Mitjana ja coneixien l'oli de llinosa i les seves propietats assecatives i que a l'Època Clàssica, també.
Vitrubi diu que cal pintar una capa d'oli de lli per pintar sobre la pedra i en un manuscrit merovíngi del S IX es diu que una monja decorava els capitells a la pedra amb pintura a l'oli. Per tant, s'utilitzava abans dels Van Eyck.
A més, en els laboratoris han descobert que a Escandinàvia fins al S XIV no es coneixia el tremp sinó que feien servir l'oli en la fusta policromada. Al Nord, el problema amb el secat és més constant, segurament per aquest motiu al Mediterrani es treballa al tremp i, al Nord, a l'oli. Al S XV hi ha un traspàs.
A l'època dels Van Eyck, l'oli premsat és molt impur, calia un líquid que el liqués per poder omplir grans superfícies. Aleshores apareix un avenç, un mètode de fer l'aiguarràs a partir de la destil·lació que després es comercialitza. Van Eyck agafa el dissolvent i el barreja amb la pintura i amb resines i creen vernissos. Els pintors italians i espanyols (com Berruguete) i altres treballen amb els pintors hispano-flamencs i difonen la tècnica.
Moltes obres utilitzen procediments mixtes d'oli i textures d'ou:
- olis sobre taula que intenten imitar el tremp i utilitzen olibarrejat amb ou.
- trassos plans: es fan amb oli sobre tela
Assecats
Són substàncies que tenen la funció de catalitzadors que acceleren el procés d'assecat, l'oxidació. Estan fets amb substàncies metàl·liques (ferro, cobalt...) que es barregen amb la pintura quan estàs pintant.
Abusar d'aquests assecadors fa que la pintura s'esquerdi perquè la capa interior no s'ha assecat i, en tornar a pintar quan la part de sota encara està humida i assecar-se la capa exterior, aquesta agafa volum i s'esquerda. Cal controlar l'assecatiu, tot i que és molt difícil:
aiguarràs + pintura + una goteta d'assecatiu
Al centre d'Europa utilitzen Harlem i Courtrai; totes les cases importants són encara d'aquesta zona.
També cal tenir cura amb els altres additius, sobretot, amb els vernissos.
Vernissos
La funció dels vernissos és donar brillantor i protegir, és l'anomenat "vernís final"; també hi ha vernissos per pintar i retocar. La composició és semblant, però per a diferents usos.
Els vernissos finals protegeixen i donen lluentor, però no s'utilitzen en totes les èpoques. Anul·len la reflexió de la llum en la pintura i el contrast que fan en la tela. També hi ha vernissos mats. S'apliquen al final.
El vernís de retocar té un ús més tardà. Pintant per capes, volen que la capa de sota no estigui seca del tot per treballar amb espàtula... El vernís refresca la pintura per poder-hi treballar. També té el to brillant de la pintura quan estè fresca.
Els vernissos de pintar utilitzen l'aiguarràs per diluir i fer líquid l'estat, però es perd l'oli i la pintura cau. Cal fer alguna cosa perquè no es perdin les característiques de la pintura.
Com estan fets:
resina + diluients de la resina (base més senzilla)
resina + diluient de la resina + oli
L'ús de l'oli per diluir té conseqüències negatives per excés d'assecat i oxidació.
Les resines estan compostes d'olis essencials, materials que es volatilitzen i es conserven en sòlid, bàlsam o trementina (és l'aigua que s'evapora de la resina). El líquid que queda a sota de la destil·lació és l'aiguarràs.
Resina + diluient (essència, trementina)
No es desfan amb aigua, estan fetes amb oli, n'hi ha que es desfan amb alcohol, però no serveixen per pintar a l'oli.
Les més conegudes són les resines toves:
Màstic, almacina, la més utilitzada en plàstica; el màstic fa pel·lícules flexibles, però té un to groguenc, per això s'utilitza la resina Dammar, de procedència oriental. La colofònia és la resina de pi, la més barata, és trencadissa; la sandàcara va ser molt utilitzada al barroc.
Les resines fòssils són l'ambre i el copal, que costen molt de desfer.
La goma laca és una resina animal. Procedeix de la famella d'un insecte que deposita els seus ous en un arbre i, quan ho fa, l'arbre segrega un líquid que, amb el que segrega els ous, crea una el·lícula que els protegeix. És un gran impermeabilitzador, antioxidant i estabilitzador de la fusta:
100gr. de goma laca x litre d'alcohol etílic.
Tècniques de pintura a l'oli
- directament: pintura a la prima. Es pintava d'una sola sessió, de manera segura, lliure i ràpida, per exemple Van Gogh.
- empastat: utilitza pintura espessa aplicada amb pinzell o espàtula. El resultat és una pintura amb textura, per exemple, Rembrandt o Tizià.
- veladures: per superposició de capes fines, com transparents; combinades amb les zones opaques, donen sensació de tridimensionalitat.
- grisalle: amb capes però al fresc; es fa un estudi de color i, un cop sec, es pinta al damunt
- eludòrica (humit sobre humit): dóna un resultat nacarat. és pintura a l'oli a lq qual s'afegeixen capes d'aigua, la pintura entrava amb dificultat i no es notava el tras del pinzell.
La pràctica de la pintura a l'oliaiguarràs + pintura + una goteta d'assecatiu
Al centre d'Europa utilitzen Harlem i Courtrai; totes les cases importants són encara d'aquesta zona.
També cal tenir cura amb els altres additius, sobretot, amb els vernissos.
Vernissos
Els vernissos finals protegeixen i donen lluentor, però no s'utilitzen en totes les èpoques. Anul·len la reflexió de la llum en la pintura i el contrast que fan en la tela. També hi ha vernissos mats. S'apliquen al final.
El vernís de retocar té un ús més tardà. Pintant per capes, volen que la capa de sota no estigui seca del tot per treballar amb espàtula... El vernís refresca la pintura per poder-hi treballar. També té el to brillant de la pintura quan estè fresca.
Els vernissos de pintar utilitzen l'aiguarràs per diluir i fer líquid l'estat, però es perd l'oli i la pintura cau. Cal fer alguna cosa perquè no es perdin les característiques de la pintura.
Com estan fets:
resina + diluients de la resina (base més senzilla)
resina + diluient de la resina + oli
L'ús de l'oli per diluir té conseqüències negatives per excés d'assecat i oxidació.
Les resines estan compostes d'olis essencials, materials que es volatilitzen i es conserven en sòlid, bàlsam o trementina (és l'aigua que s'evapora de la resina). El líquid que queda a sota de la destil·lació és l'aiguarràs.
Resina + diluient (essència, trementina)
No es desfan amb aigua, estan fetes amb oli, n'hi ha que es desfan amb alcohol, però no serveixen per pintar a l'oli.
Les més conegudes són les resines toves:
Màstic, almacina, la més utilitzada en plàstica; el màstic fa pel·lícules flexibles, però té un to groguenc, per això s'utilitza la resina Dammar, de procedència oriental. La colofònia és la resina de pi, la més barata, és trencadissa; la sandàcara va ser molt utilitzada al barroc.
 |
| Màstic |
 |
| Damnar |
 |
| Colofònia |
 |
| ambre |
 |
| copal |
 |
| goma laca |
Tècniques de pintura a l'oli
- directament: pintura a la prima. Es pintava d'una sola sessió, de manera segura, lliure i ràpida, per exemple Van Gogh.
- empastat: utilitza pintura espessa aplicada amb pinzell o espàtula. El resultat és una pintura amb textura, per exemple, Rembrandt o Tizià.
- veladures: per superposició de capes fines, com transparents; combinades amb les zones opaques, donen sensació de tridimensionalitat.
- grisalle: amb capes però al fresc; es fa un estudi de color i, un cop sec, es pinta al damunt
- eludòrica (humit sobre humit): dóna un resultat nacarat. és pintura a l'oli a lq qual s'afegeixen capes d'aigua, la pintura entrava amb dificultat i no es notava el tras del pinzell.
http://www.youtube.com/watch?v=kCTetwjSer4
El documental explica de manera molt detallada la història i la tècnica de l'oli i resultats a través de la pintura de Rubens i la seva manera de treballar i el resultat de la tècnica i els pigments.
Neteja de la resina
Triturem la resina i la introduïm en un saquet; després introduirem el saquet dins un pot d'aiguarràs, penjat amb un fil de manera que no toqui el terra perquè, com té oli, s'enganxaria. Es dilueix i en el sac queden els residus.
Materials
Resina penjada en un pot per tal que es dilueixi i netejar-la de residus
Diferents resines
Pàctica de la pintura a l'oli
 |
| Disseny del tema en la tela que havíem preparat en una altra pràctica. |
Finalment hem escollit un gerro i dibuixar flors, axí com els gira-sols de Van Gogh.
 |
| Comencem a pintar. Intentem barrejar colors ocres. |
L'oli utilitzat com a aglutinant per als pigments ha estat l'oli de llinosa.
No és una tècnica fàcil:
- oli és una tècnica en què la matèria del pigment és molt densa i és difícil -si no saps- aplicar-la sobre la tela, que a més, tenia una superfície molt gran per al temps i la perícia que tenim!
- tampoc ha estat fàcil jugar amb la mescla dels pigmens: hem intentat barrejar-la en el plat i en la pintura, però els resultats no han estat tan satisfactoris com esperàvem
- la textura de la pintura a l'oli ofereix una textura més densa i el traç del pinzell queda registrat en el resultat final
-calia acabar el dibuix, perquè no podíem deixar-ho per a la propera classe i, tot i que l'assecat és lent, un cop s'asseca -s'oxida- la pintura, aquesta canvia el seu estat. No ens ha donat temps; hem aigualit una mica la pintura per intentar maximitzar el temps i permetre que llisqués millor per la superfície.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada