EL MUR COM A SUPORT

Fins ara hem treballat amb tècniques en sec.

Per treballar en un mur sec necessitem: 

- el mur

- preparar el mur amb morter

- pigments

- aglutinador

Per treballar al fresc necessitem:

- el mur

- preparar el mur amb morter de calç i sorra

- pigments sense aglutinant

- hem de treballar sempre amb el mur humit

El "Mezzo fresco" és una tècnica que no deixa de ser la mateixa: quan s'assecava el mur, seguien pintant amb altres procediments, per tant, és una tècnica al fresc que s'acabava en sec amb pintura a la calç.

El Fresc

El suport és el mur. Una pintura mural participa de l'espai i això s'ha de tenir en compte: el context és important.

Principalment hi ha 3 tipus de mur:

- pintar sobre la pedra: les primeres pintures, des de la prehistòria, utilitzant pintures amb aglutinants com el greix, la llet i, altres vegades, sense aglutinants perquè les pedres són calices i, en contacte amb la pintura, fan el mateix procés que al fresc.

- arquitectura de la terra: 

a- tapial: entramat de canyissos, on es posa el morter de calç i guix, o també fang i terres, per les dues cares; després s'encala i es pinta al damunt. En principi, és propi de climes càlids: Egipte, Mesopotàmia..., on no hi havia pedra.

b- construccions mixtes de fibres vegetals amb fang.

c- adob: maó fet a mà i desidratat al sol amb què es cosntruïa el mur. Es va fer servir molt, sobretot a Roma, després de l'incendi de l'any 60 del segle I, en que es va obligar a fer l'obra amb maó cuit (tova). 

d- coctus later, opus testaceum. El Fris dels arquers de Mesopotàmia és molt semblant a les nostres rajoles, amb pigments vitrificats cuits.

- la terracota com a element arquitectònic apareix a partir del Renaixement.
La calç

La sorra que afegim a la calç ha de quedar lligada al mur i la calç ho permet, són com agulles que l'atrapen. La sorra permet donar gruix; la calç fa que s'uneixi al mur.

La pedra caliça és carbonat càlcic, cal netejar-la i barrejar-la amb altres substàncies. es cou a 900º, netejat i deshidratat, s'ha eliminat també l'anhídit carbònic i obtenim calç viva (òxid de calç).

Forn de calç

Hi afegim aigua i comença a bullir, es posa a 300º, fins que queda a sota en repòs (a sobre queda l'aigua de calç). És aquesta calç (cals apagada o hidròxid càlcic) la que utilitzarem per fer el morter. Aquesta també és el "blanc de calç", ha agafat l'an´hidrid carbònic i tornem a tenir carbonat càlcic, en aques procés és quan nosaltres treballem, mentre va carbonatant: és la carbonatació. El procés dura 24 hores.

L'aigua de calç té partícules de calç, cristalls de calç; es fa servir sovint com a aglutinant en el "mezzo fresco", és a dir, quan s'assecava pintant al fresc, s'hi afegia aquesta aigua al pigment i es seguia treballant.

Condicions del suport per al fresc:

- uniformitat: compatibilitat amb els pigments, els morters han de ser els mateixos.

- planicitat: equilibri del guix entre les dues capes perquè s'assequi igual.

- resistència: ha de contenir més sorra a la capa interior i menys a l'exterior, si no, cauria.

- textura adient: estries per subjectar en la superfície.

- humitat per capilaritat: és la humitat que ve del subsol i va cap a la superfície; també podem tenir problemes d'humitat per filtracions (de fora a dintre, per la pluja) o condensació (per la diferència de temperatura entre l'interior del mur i la temperatura ambient); cal fer cambres d'aire, petits forats (Miquel Àngel ho feia). La humitat és causa de problemes en tota la pintura; és el  mur qui ha de donar la humitat.
També podem tenir problemes amb les sals (salitre) també poden arribar a descomposar la pintura o les "calitxes", quan els elements estan mal barrejats i no carbonaten i, quan ho fan, es solidifiquen i cau.
Compativilitat amb els pigments
Per la pintura al fresc no podem utilitzar coure o plom perquè contenen slas i reaccionen amb la cal; tampoc laques o cotxinilla, ni vegetals (es fan malbé) Els més usats són terres i òxids.
Fases de la pintura al fresc
Partim de paret nova:
2 capes de morter:
- primera capa: 2 mides de sorra i 1 de calç (arricio o enlluït gruixut)
- segona capa: (abans que s'assequi) 1 mida de sorra i 1 de calç (intonaco), més prima
                                                           0 sorra i 1 de calç (intronachino)

És optativa una capa fina per emblanquinar.

Fem el morter:

Barregem la sorra i la calç i l'apliquem sobre el mur. Despres hi apliquem els pigments.

Treball preliminar

S'ha de treballar ràpid, per tant, cal utilitzar mètodes òptims.
- Entre l'arricio i l'intonaco: Primera corda (s'hi adhereix una corda amb pigment que indica la línia), línies de marcació (indiquen amb carbonet, estilets o ganivets on van les figures) o sinòpia (òxid de ferro per esbossar el dibuix o establir la composició).

Spolvero

Sinòpia,  Francesco s'Antonio

- Sobre l'intonaco: 
           - amb cartons: paper de les dimensions de la zona que s'ha de treballar que s'enganxa i es trasllada al mur mitjançant l'spolvero (punxó que ressegueix les línies fent forats en què s'hi posa carbó i, en traspassar el paper pels forats, deixa marcat el dibuix
                 - ricalco: amb un ganivet es ressegueix el dibuix per traslladar-lo.
                - quadratures: quadricular en petit i traspassar al mur en gran. S'utilitza a partir del S XVI.
                - plantilles
La giornata és la zona en el fresc que es pot treballar en un dia; s'iniciava a dalt, amb l'ajut d'una bastida i, despres, s'anava baixant. La giornata ondulante consisteix  en anar seguint els contorns de les figures, de manera que cada dia només prepara i pinta una petita secció.

Altres tècniques:
- Stuco lustro: pintures molt brillants, el morter és més fi i porta pols de marbre, es brunyien amb ferro.
- Estuc amb relleu
- Esgrafiat: també es treballa al fresc amb capes de morter gruixudes tenyides de color.

- Incrustacions.