VISITA A "EL MUSEU EXPLORA
Disabte, 16 de febrer
Teníem pendent aquesta visita al MNAC. Molt completa, interessant, posa de manifest la gran quantitat de disciplines que intervenen en la investigació i la restauració de les obres de l'art. Tots els àmbits de l'exposició eren sorprenents, desvetllaven misteris i secrets.
L'exposició era molt completa i la informació que oferia molt extensa i variada com per detallar-la en aquest blogg. Aixi que farem una tria dels aspectes i tècniques que més em van sorprendre i interessar.
Es fa difícil escollir aquells àmbits o seccions que més em varen impressionar, però per qüestions d'espai diria els següents:
L'exposició era molt completa i la informació que oferia molt extensa i variada com per detallar-la en aquest blogg. Aixi que farem una tria dels aspectes i tècniques que més em van sorprendre i interessar.
Es fa difícil escollir aquells àmbits o seccions que més em varen impressionar, però per qüestions d'espai diria els següents:
- La Sala capitular de Sixena. Sobretot, per com es transformava la policromia amb l'acció del foc en diferents tons ocres, arribant fins i tot a desaparèixer, com és el cas del cinabri. També per com algunes fonts casuals poden permetre'ns la reconstrucció virtual, com és el cas de les aquarel·les dels alumnes de Domènec i Muntaner.
 |
| Afegeix la llegenda |
- El mural al fresc d'Annibale Carracci m'ha aclarit el tema de la carbonatació i el treball per jornades. Com no acceptava rectificacions, marcaven els perfils amb cartrons. No em va quedar molt clar el mezo fresco, suposo que el treballarem a classe, entenc que era una preparació de calç i sorra, com el fresc, però en sec, pintat per nivells de bastida.
- El descobriment de les variacions de les obres, com és el cas dels retrats de Tintoretto, que permeten veure els seus dubtes, o les variacions de La Mare de Déu de la llet, que permeten veure modificacions a causa del gust. Posen de relleu fins a quin punt podem arribar a saber d'una obra allò que no podem veure. Els rajos permeten il·luminar tot el que a simple vista resta ocult: capes de pintura, ensamblatges amb midó per treballar en gran format amb pastel...
- El violinista de Gargallo va ser el que em va emocionar més. Els artistes, sovint no coneixen les conseqüències que poden tenir les seves innovacions artístiques. En aquest cas per la reacció que produeix l'ànima de fusta sobre les planxes de plom. La tècnica per esbrinar el que li passava em va semblar de ciència ficció amb l'ús del canó de neutrons. El més sorprenent és que la guia de l'exposició ens va explicar que pensaven solucionar-ho amb termites per tal que es mengessin la fusta sense malmetre l'obra. Si més no, em va semblar curiós. Després, la Mireia Mestres, Cap del Departament de Restauració del MNAC, ens va aclarir que desmuntarien les plaques originals per treure l'ànima de fusta i posar-ne una de compatible. A la pregunta que li vaig fer sobre si rectificarien els desperfectes generats per la reacció química, va responde'm que segurament ho deixarien per no malmetre-la, com a part de la història de la peça.
- En el camp dels intents frustrats també em va semblar remarcable el paper de colofònia, sobretot pel que té d'experiment, de recerca de noves solucions. A alguns artistes els agradava pintar sobre un format fosc que els permetia dibuixar amb colors blancs. Van experimentar fer una mena de paper negre amb resina de colofònia i un tint de ferro que l'enfosqueix, però la incompatibilitat dels materials fa que es trenqui la fibra de cel·lulosa, reacciona amb el ferro i fa que es trenqui com un caramel cruixent. No funcionava.
- En el camp dels intents frustrats també em va semblar remarcable el paper de colofònia, sobretot pel que té d'experiment, de recerca de noves solucions. A alguns artistes els agradava pintar sobre un format fosc que els permetia dibuixar amb colors blancs. Van experimentar fer una mena de paper negre amb resina de colofònia i un tint de ferro que l'enfosqueix, però la incompatibilitat dels materials fa que es trenqui la fibra de cel·lulosa, reacciona amb el ferro i fa que es trenqui com un caramel cruixent. No funcionava.
Al final de l'exposició hi havia una mostra molt interessant de tots els pigments i del material d'on s'extreien i també una cronologia de l'ús històric dels pigments (que he intentat trobar).
Pel que fa a tècniques, sobretot vull remarcar que em van interessar molt aquelles que permetien descobrir els secrets de les obres d'art:
- Radiografia: s'aconsegueix amb el pas dels raig X a través de l'obra. S'obté una imatge que mostra l'estructura i totes les capes de l'obra, amb intensitats diverses segons la capacitats que tenen els materials d'absorbir les radiacions.
- Electroscòpia: tècnica per la qual una radiació IR en la matèria fa vibrar els enllaços mol·leculars d'una forma característica per a cada compost químic que es tradueix en un espectre o empremta dactilar que permet, per comparació, fer identificacions.
- Llum rasant: s'il·lumina tangencialment la superfície per mostrar les irregularitats, deformacions, textura, incisions, pinzellades o aixecaments de la capa pictòrica.
- Raig X: permet veure fins al final de l'obra: teles, suport...
- Reflectologia d'infraroig: les radiacions infraroges aplicats a materials permeten veure els estrats sujacents de les capes pictòriques. Una càmera sensible processa la radiació reflectida per l'objecte i s'obté un mosaic d'imatges. Té una penetració menor que els raig X, però es poden descobrir detalls del dibuix preparatori i complemeta la imatge radiogràfica.Permet veure els processos de creació ocults. Per exemple, en les obres Retrat de cavaller i Retrat del procurador Alessandro Griffi de Tintoretto podem apreciar una prestatgeria de llibres que finalment va descartar en el primer, i les vacil·lacions en la mà del procurador. També ho permet la radiografia.
- Llum ultraviolada: permet distingir els afegits, repintades i vernissos gràcies a la diferent fluorescència i reflexió dels materials.
- Llum transmesa: permet veure el gruix de l'obra des del suport fins a la superfície, revela aspectes relacionats amb l'espessor i la densitat.
- Micromostra amb la microscopi: les mostres per fer l'anàlisi es guarda i s'arxiva perquè formen part de l'obra d'art
- Pastel: El pastel és una tècnica pictòrica que s'aplica en sec. Es fa amb pigment mòlt, a vegades barrejat amb càrregues blanques o colorants que n'amplien la gamma cromàtica. L'aglutinant és la goma aràbiga. Per pintar amb pastel s'utlitzava el doble foli blau barrejat amb llana perquè fixa el pastel (el color prové de la llana, perquè utilitzaven la roba dels militars francesos). El pastel permet der difuminacions, però no admet correccions. En l'obra de De la Tour utilitza fragments d'aquest paper, encolats amb midó, per poder fer una obra de tamany més gran, també per ferhi correccions. Eren fragments irregulars per evitar que es notin les unions.
- Emprimació: en la pintura sobre diferents suports, indica la capa pigmantada que s'aplica sobre els estrats de preparació. S'aconsegueix un fons llis i poc porós que pot crear efectes de transparència en aplicar altres capes de color damunt.
No voldria deixar de comentar la sort que vam tenir quan, infiltrats en un grup que visitava la exposició, vam descobrir que era la comissaria de l'exposició, i cap de restauració del MNAC, Mireia Mestres, qui ens il·lustrava sobre els diferents àmbits a un grup d'amics seus. Agrair-li que ens permetés continuar amb ella, fins i tot un cop ja havia tancat el museu.
- Electroscòpia: tècnica per la qual una radiació IR en la matèria fa vibrar els enllaços mol·leculars d'una forma característica per a cada compost químic que es tradueix en un espectre o empremta dactilar que permet, per comparació, fer identificacions.
- Llum rasant: s'il·lumina tangencialment la superfície per mostrar les irregularitats, deformacions, textura, incisions, pinzellades o aixecaments de la capa pictòrica.
- Raig X: permet veure fins al final de l'obra: teles, suport...
- Reflectologia d'infraroig: les radiacions infraroges aplicats a materials permeten veure els estrats sujacents de les capes pictòriques. Una càmera sensible processa la radiació reflectida per l'objecte i s'obté un mosaic d'imatges. Té una penetració menor que els raig X, però es poden descobrir detalls del dibuix preparatori i complemeta la imatge radiogràfica.Permet veure els processos de creació ocults. Per exemple, en les obres Retrat de cavaller i Retrat del procurador Alessandro Griffi de Tintoretto podem apreciar una prestatgeria de llibres que finalment va descartar en el primer, i les vacil·lacions en la mà del procurador. També ho permet la radiografia.
- Llum ultraviolada: permet distingir els afegits, repintades i vernissos gràcies a la diferent fluorescència i reflexió dels materials.
- Llum transmesa: permet veure el gruix de l'obra des del suport fins a la superfície, revela aspectes relacionats amb l'espessor i la densitat.
- Micromostra amb la microscopi: les mostres per fer l'anàlisi es guarda i s'arxiva perquè formen part de l'obra d'art
- Pastel: El pastel és una tècnica pictòrica que s'aplica en sec. Es fa amb pigment mòlt, a vegades barrejat amb càrregues blanques o colorants que n'amplien la gamma cromàtica. L'aglutinant és la goma aràbiga. Per pintar amb pastel s'utlitzava el doble foli blau barrejat amb llana perquè fixa el pastel (el color prové de la llana, perquè utilitzaven la roba dels militars francesos). El pastel permet der difuminacions, però no admet correccions. En l'obra de De la Tour utilitza fragments d'aquest paper, encolats amb midó, per poder fer una obra de tamany més gran, també per ferhi correccions. Eren fragments irregulars per evitar que es notin les unions.
- Emprimació: en la pintura sobre diferents suports, indica la capa pigmantada que s'aplica sobre els estrats de preparació. S'aconsegueix un fons llis i poc porós que pot crear efectes de transparència en aplicar altres capes de color damunt.
No voldria deixar de comentar la sort que vam tenir quan, infiltrats en un grup que visitava la exposició, vam descobrir que era la comissaria de l'exposició, i cap de restauració del MNAC, Mireia Mestres, qui ens il·lustrava sobre els diferents àmbits a un grup d'amics seus. Agrair-li que ens permetés continuar amb ella, fins i tot un cop ja havia tancat el museu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada