LA PINTURA

És un procediment difícil d'identificar, però ens pot indicar l'època.

Hi ha d'haver un suport, una substància que doni color, el pigment, i una substància que la fixi, aglutinant.

La capa de preparació és molt important per tal que la pintura quedi fixada al suport. El vernís és una plicació final i optativa: dóna lluentor a l'oli, que va perdent brillantor amb el pas del temps.

Els pigments

Les laques i els tints són solubles al medi i perden les seves qualitats; els pigments no canvien les seves coloracions, siguin quines siguin les circumstàncies atmosfèriques, són insolubles al medi.

Els pigments poden tenir una qualitat o una altra segons l'aglutinant. L'oli s'asseca per oxidació, no perd l'aglutinant i amb poc pigment queda tot del mateix color. Amb els aglutinants aquosos, s'asseca per evaporació, però hi ha una pèrdua de volum, per tant, fa falta més quantitat de material i també queda més mat.

La procedència dels pigments pot ser orgànica o artificial. 

- Inorgànics naturals:

    ·terres, 

    ·òxid de ferro, 

    ·sals, 

    ·minerals (el lapislazuli s'extreu d'unes vetes dures - també tenim altres com l'atzurita, la malaquita- i és un material difícil de treballar, ve de fora i és car; té un component de plom que, quan es barreja amb la calç, els components alcalins de la calç el tornen negre, és el que li va passar al crist de Camabue.

- Inorgànics artificials: minerals però manipulats. Els més coneguts són:

    .blanc de plom

    ·cerusa (albayalde)

El de la calç era l'únic blanc que es coneixia. Aquests pigments també reaccionen amb la cal per als procediments en sec, però no per procediments al fresc perquè es tornen grisosos.

    ·groc de polm: ús a partir dels Ss XVII-XVIII; permet jugar amb la llum

    ·cinabri: a Espanya hi havia unes mines conegudes des de l'antiguitat que s'exportaven a Europa.

- Orgànics naturals animal

     ·bava de molusc: se'n treia el porpre deixant-lo assecar. És un pigment molt car i difícil de manipular i conservar. El molusc és el murex, ja conegut pels fenicis.

     ·cotxinilla: s'extreu el vermell un cop triturats i assecats.

     ·kermes: de les femelles d'aquest insecte se n'extreu el color carmí.

- Orgànics vegetals: 

     ·laca de granza: se n'extreu el carmí, sobretot per a il·lustració de manuscrits

     ·indigo: per tinta

     ·rúbia: típica de l'època medieval i Renaixement

     ·sang de dragó: resina o secreció de l'arbust

     ·safrà

     ·gomaguta

- Orgànics artificials: apareixen a partir del S XX i són molt més econòmics. Tenim per exemple, la laca alitzarina o la ftalociamina.

La mòlta dels pigments ha de ser curosa, no et pots excedir perquè poden perdre les qualitats. S'han de moldre i fer-los pols mitjançant l'aigua. Era una tasca que generalment feien els aprenents. 

Materials i procediments

L'aglutinant serveix per:

- enganxar el pigment al suport; si enganxa, també asseca

- estabilitza el color perquè no canviï

- protegeix els pigments de les alteracions atmosfèriques

- proporciona la qualitat visual de la pintura

- fa que la pintura flueixi

Els aglutinants, segons la composició, poden ser:

1- Aquosos (tremps), grassos i la calç

1.1 Solucions: 

· gomes vegetals: 

Es treuen de troncs d'arbustos i del líquid que segreguen; es desfan amb aigua (les resines, que són similars, no). La cola que més s'ha fet servir és la goma aràbiga (en les aquarel·les i els guash). Per l'aquarel·la, la molen amb aigua tèbia en la proporció d'1 x 3 d'aigua, es deixa reposar i després s'hi afegeixen els pigments; el guash es distingeix de l'aquarel·la perquè es treballa de manera opaca, no amb transparències. Una altra goma vegetal és el tragacant, que s'extreu d'una llavor lleguminosa; s'utilitza per restaurar paper més que per pintar perquè és molt cara, també per fer pastels, pigments que porten cola per donar-los forma i vendre'ls. L'aràbiga és més elàstica i suau.

· coles animals:

S'extreuen d'una proteïna de les ungles, cartílegs... dels mamífers d'on s'extreu el colàgen. La més coneguda és la cola de conill; surt de retalls de pell, dels curtits, de pergamins... Dóna lloc al tremp de cola i va ser en un moment donat tant important com l'oli. Després va ser substituïda per la cola plàstica. Es tracta de desfer pells i treure'n el colàgen; cal treballar-la en calent perquè, si es refreda, es torna gelatinosa.

Les gelatines s'anomenen cola de peix, que s'extreu de les placentes, els peixos, els anyells.... És un espesseidor i una cola poc ressistent.

La cola d'ossos és molt forta i és la que utilitzen els fusters. També s'extreu d'ungles i cartílegs.

1.2 Emulsions: 

Necessiten un agent emulsionador perquè es disolgiuin, per exemple, la caseïna, l'ou, polímers... 

La casseïna és un mató sec que s'aglutina amb amoníac o calç, si no el greix del formatge no permet que s'uneixin. 

L'ou té l'albúmina que és un agent aglutinador, si només es posa la clara resulta esquerdadís i cal treballar amb capes fines; si només es posa el rovell, en resulta un pigment més resistent. S'asseca molt ràpid i no permet fer pinzellades molt llargues, perquè, a més, se li afegeixen olis o elements que permetin allargar la pinzellada.

Els polímers són mol·lècules que, amb un emulsionador, aconsegueix una de més gran amb les mateixes característiques 

2- grassos: oli, ceres i resines

De l'oli en resulta la pintura a l'oli; però no l'oli d'oliva, que no s'asseca, són olis assecatius. El més important és l'oli de lli, poc àcid i que no es torna negre. S'ha de guardar en un lloc fosc. També s'utilitza l'oli de nous, més clar, i l'oli d'opi.

La cera és encàustica, es treballa en calent per afegir els pigments, després es posa en motllos i es deixen refredar (dacs). És el més estable i no es fa malbé.

La resina també s'utilitza per aglutinar pigments.

3- calç

Seria aquós, però funciona diferent dels altres aglutinants. Els anteriors formen pel·lícules sobre les superfícies, però el fresc funciona d'una altra manera, el pigment es bareja amb altres substàncies: la carbonatació que es dóna a la cal, s'extreu de la pedra, es manipula, se li afegeixen les substàncies i torna a l'estat original. Se separa la calç coent-la i deshidratant-la i li treien l'anídrid carbònic; la calç, més el morter i els elements atmosfèrics, torna a agafar l'anídrid carbònic i torna al seu estat original.
Els aquosos i la calç diluïda amb aigua mantenen les seves qualitats, però les perden dissolts. En els grassos, els diluients són essències i la trementina i es dissolen amb aiguarràs.
Les plantes coníferes tenen un líquid que és la resina. Aquesta es destil·la perquè quedi el més pur, l'essència. Hi ha de molts tipus, el del pi és la trementina.
Suports i preparació. Funcions
. el suport ha de tenir un grau d'absorció que permeti que no tot el medi quedi absolt.
. ha de ser porós perquè la matèria pugui ser absorbida en diferents graus
. ha de tenir plasticitat, una textura que es reflecteixi en el resultat
. flexibilitat perquè sovint s'ha d'enrotllar; si la tela no fos flexible, s'ha de preparar perquè ho sigui, si no cau la pintura o s'esquerda
. magre en relació al procediment: no es poden barrejar magre sobre gras
. ha de tenir color: normalment el blanc, o groguencs en el Renaixement; tot i que alguns artistes, com Caravaggio, utilitzaven teles negres.

Pràctica amb aquarel·les

He tornat a repetir el model que vaig fer amb els grafits, ara amb aquarel·la. Després de dibuixar amb llapis, hi he aplicat el color de l'aquarel·la, que hem fet barrejant els pigments amb aigua. Els pigments eren molt saturats i tampoc he aconseguit rebaixar l'opacitat per poder treballar amb transparències. M'ha quedat molt dens. 
Com la superfície blava era molt gran, he utilitzat una esponja per aplicar-hi el color blau, però és molt difícil de dominar, tot i que ràpid a l'hora d'omplir el blanc.

L'aparença no és el de l'aquarel·la: vam aiguar-la poc
i el resultat ha estat una textura densa
que no permetia jugar amb difuminats i el color.

El blau del fons de la taula és el que vaig aplicar amb l'esponja.

Pràctica amb pintures (Polímers)

Hem treballat en grup i ens hem posat d'acord 
amb la imatge a dibuixar i els colors. 
Després hem decidit quin color traballava cadascú. 
Hi ha qui hi va posar més imaginació i creativitat.

Pintant a tres mans!

Varem fer les pintures amb els pigments, que eren de colors molt saturats (el mateix que em va passar amb les aquarel·les, que no vaig saber fer-les prou aquoses com per poder jugar amb les transparències). Vam intentar barrejar-los per aconseguir verds i marrons.

Amb aigua, podíem aconseguir certa transparència; sobretot amb els colors barrejats, perquè tenien menys quantitat de pigment.

El resultat final