LES COLES

Coles pròtides: amb proteïnes extretes dels mamífers, del colàgen que hi ha als ossos, als cartílegs...

1- Cola de conill:

La cola de conill és una de les primeres substàncies col·loïdals que coneixem. Com aglutinant pictòric apareix al Renaixementt, tot i que les fonts sí que l'esmenten per pintures podríem dir temporals, com estendards, sargues, decorats escenogràfics, pintures processionals o cortines. Apte tant per al mur, com la fusta o la tela. Pel seu caràcter efímer, no s’han conservat obres sobre tela més enllà del segle XV o XVI.

S'utilitza per a fer tremps i també per a fer xarols, motlles, per l’enquadernació o per encolar papers. S'extreu dels ossos, del peix, dels cartílegs o de la pell dels animals summergits en aigua calenta fins que es desfà el colagen.

La de pells és la més emprada per fer tremps, la de peix és massa trencadissa, la d’ossos enfosqueix alguns tons. Antigament, per la seva elaboració, s’usaven retalls de papir. També hi ha la giscola, que es fa amb aigua i una cabeça d'alls; té propietats adhesives, desinfectants i desengreixants.

La proporció que proposa és:

150 gr. cola x 1 l. d'aigua ------------ fusta

100 gr. cola x 1 l. d'aigua ------------ tela

50 gr. cola x 1 l. d'aigua ------------ com a aglutinant per a pintura

Problemes: és orgànica i es corromp; es pot fer i congelar. S'ha de treballar en calent, al bany maria, perquè si no es torna gelatinosa.

Si un cop sec hi ha punts lluents, vol dir que el tremp era massa fort i si n’hi massa poc cau.   

Forma pintures denses i s’asseca molt de pressa, per això a vegades s’hi afegeix una petita proporció de mel, per tal de retardar l’eixugat. S’ha de treballar amb capes primes, perquè si no s’escardaria. Dóna una aparença opaca a causa de la diferent refracció entre la cola i el pigment.

Té dos inconvenients: baixen molt de to durant el procés d’eixugat i no poden ser barrejats en humit.

2- Cola de caseïna:

Prové de la proteïna de la llet, té propietats coleïdals. Es fa amb aigua, però fa grumolls, així que cal emulsionar-la amb calç o amoníac.

La caseïna és una proteïna de la llet quallada, insoluble, que es fa soluble mitjançant l’afegit d’un alcalí com la calç o l’amoníac, donant nom al caseïnat càlcic o amònic. També se l'anomena cola de formatge o cola freda. És molt resistent a la humitat i insoluble amb l’aigua un cop seca.

50 gr. de caseïna + ¼ l. aigua calenta + una cullerada d'amoníac

Cal deixar-ho reposar. És la cola de fuster de tota la vida.

Després afegim 1/2 l. d'aigua més

S'utilitza per fet pintura de tremp: tremp de caseïna. Dóna una pintura molt lluminosa i opaca, d’assecat molt ràpid. No admet pigments que reaccionen amb alcalins, com els derivats del plom. Per la seva força col·loïdal, no s’admet la superposició de moltes capes, doncs té un caràcter trencadís i pot provocar escames i trencaments.

També s'utilitza des de l’antiguitat com a cola per adjuntar taules i, des d’Egipte, com recobriment parietal. Per la seva fortalesa, s’ha emprat també per l’arrencament de pintures murals, com és el cas de les pintures romàniques de Taüll en el seu trasllat al MNAC.
Coles glúcides:
Dextrina: midó cuit (80 gr.) L'utilitzaven els venecians.
L’estructura de les dextrines és intermèdia entre la del midó i la dels oligosacàrids. Formen un grup de substàncies solubles en aigua, insolubles en alcohol i fortament dextrogires; hom en coneix dues classes: la blanca, molt emprada en la indústria de filats i teixits com a empesa per a donar-los una aparença de nous, com a adhesiu del tipus de la goma aràbiga, sobretot per a empaperar parets, tot i que ha estat desplaçat pels de mena sintètica, i la groga, que és la resultant de la fragmentació en cadenes curtes i ulterior repolimerització amb augment de la viscositat; és molt emprada com a cola adhesiva en la relligadura de llibres i en foneria.
Sintètiques: làtex
Càrrega: per donar gruix, no són pigments.
Guix: solfat càlcic deshidratat
Blanc d'Espanya: carbonat càlcic de les closques de molusc, d'ous, roques calices... És de color blanc.
Cola + càrrega
Cola de conill + blanc d'Espanya ---- fusta
cola de conill + caseïna --------------- tela
Podem afegir pigmants o material com la mel per donar més elasticitat. Tot això són els adhitius.
* Verdaccio: és el color verdós de la pell de les pintures del Quatrocento, la pell dels personatges té un to olivaci perquè per fer les carns posen aquest verdós de base.