TÈCNIQUES DE PICASSO I RESTAURACIÓ D'UNA OBRA: VISITA A L MUSEU PICASSO

He anat a l'exposició permanent del Museu Picasso i m'he adonat que Picasso, en els seus primers anys, pintava a l'oli sobre petites fustes primes, no sé si tractades. Als pocs anys, apareixen  altres que pintava sobre tela que després enganxava  sobre una fusta del tipus anterior, com una làmina. No sé si això tenia algun aventatge pel que fa al manteniment de l'obra. Finalment, i el més curiós, és que després apareixen pintures sobre tela amb bastidor, però en comptes de omplir els marges, els deixava inacabats donant l'aparença de tela enganxada sobre fusta.
Al final de l'exposició hi havia una obra exposada amb especial relleu. És El Retrat de la mare de l’artista (1896), que forma part dels fons del Museu i ha estat sotmès el 2011 a un estudi exhaustiu per determinar-ne l’estat de conservació i procedir a restaurar-lo. Durant el procés, la retirada d’un cartró adherit al revers de l’obra ha descobert un dibuix al carbó desconegut fins al moment. El procés de restauració del Retrat de la mare de l’artista ha estat dirigit per la Reyes Jiménez, cap de conservació preventiva i restauració del Museu i és qui ha realitzat l’estudi comparatiu de dibuix.

Es vau que hi van fer una restauració anterior en què s’hi van aplicar diversos empelts de paper per reconstruir-ne les vores, però aquests també es van adherir a una base de cartró. Això va provocar al llarg dels anys unes tensions estructurals que es van manifestar de forma progressiva i van acabar deformant greument l’obra.

En la restauració actual han eliminat els elements de distorsió i han retornat la flexibilitat al suport per recuperar la percepció original de la imatge.

L'obra està realitzada amb la tècnica del pastel. És una tècnica en sec en què la matèria

pictòrica no està sòlidament fixada. L’artista diposita el color directament sobre el suport, generalment de paper, cosa que fa que l’adhesió sigui molt feble.

Aquesta tècnica s'utilitzava molt al S XVIII i va ser represa pels pintors impressionistes; en el cas d'aquesta obra de Picasso, l’ús d’aquesta tècnica deuria tenir com a finalitat escurçar el temps de posa del model.

El pastel facilita la manipulació dels colors, es una tècnica ràpida, d'acabat vellutat i amb bon poder recobridor. No necessita assecament ni varia de tonalitat quan s’asseca.

L'actual procés de restauració s'ha iniciat amb la separació l’obra del suport secundari. L’accés visual al revers de l’obra es va realitzar inicialment per mitjà d’un mirall, amb la qual cosa es van limitar al màxim els moviments del suport. Al revers es va trobar un dibuix inèdit.

Es van eliminar les bandes de paper adherides al revers. Després de separar l’obra de la base de cartró aplicada en una restauració anterior, es va retirar manualment el paper del perímetre, mentre es reduïa la tensió del suport original.

Paral·lelament, es va valorar la intervenció anterior i es va localitzar els empelts, que es van eliminar. Per mitjà del mateix procediment es van suprimir els materials dels empelts, mantenint únicament els que comprometien l’estructura de l’obra, cosa que va fer que disminuïssin encara més les tensions que afectaven el paper.

Es van corregir i atenuar les deformacions del suport: es va aplanar. Al llarg de les sessions, el paper va anar recuperant la forma plana, com també la hidratació i la flexibilitat de les fibres.

Per reintegrar les pèrdues del material del suport, es va aplicar paper japonès prèviament tenyit i de diferents gramatges. També es van consolidar els estrips existents. Es van corregir les conseqüències visuals de l’alteració del color i es va recuperar una imatge que s’aproxima a les referències fotogràfiques del 1959.