EL PAPER
El procés s'inicia amb draps de lli trossejats que s'introdueixen en un torn per treure'ls la brutícia. Després es trepitgen i es deixen fermentar sense que arribin a podrir-se, es descomposen i se'ls afegeix aigua perquè es transformi en una pasta.
Amb unes maces, que són diferents segons l'ús i que en el mètode tradicional es mouen gràcies al moviment que genera un molí d'aigua, es pica la tela en aigua, la trituren i treballen la fibra per convertir-la en pasta. Es triga entre 25 i 30 hores en aconseguir una pasta homogènia.
La pasta es tira en un tina amb una concentració d'aigua i pasta més o menys alt segons el dramatge desitjat. La massa es posa en un motllo (un marc de fusta cobert amb una tela metàl·lica fina) on s'escorre l'aigua i s'hi queden les fibres. L'alabrent (operari que fabrica paper a mà) posava els motllos al posador que posava cada full sobre una baieta. Això s'anava repetint i posant una damunt de l'atre fins a aconseguir una posta, és a dir, un munt de 261 fulls.
Aquesta posta anava a una premsa per treure-li l'aiga i donar consistència al paper. El premsat es feia unes 18 vegades.
Els fulls passaven al mirador o assecador on es separaven i s'extenien perquè l'aire les assequés.
Un cop sec, el paper era encolat amb gelatina d'animal. S'encolava perquè si no seria paper secant i impermeabilitzava el paper. Després torna la premsa per treure'n la gelatina i al mirador per tornar-se a aixugar.
Un cop aixugats, anaven al satinador, una maça mecànica que les alisa confereix bellesa al paper i el fa apte per a l'escriptura.
Falta desbarbar el paper, és a dir, posar el paper en un banc d'igualar i amb un ganivet tallar les vores.
Finalment el paper es portava a la sala del comptador, on es seleccionaven els fulls, se'ls treia les impureses i es descartaven els fulls defectuosos.
https://www.youtube.com/watch?v=iVY9Dp2qNIkPergamins
Primer es va utilitzar la pedra per escriure, però després la pell de camell que serà el pergamí.
El pergamí és més consistent que el papir; s'hi escrivia amb cànem i després amb ploma d'au.
Amb l'aparició del paper, l'ús del pergamí s'abandona excepte per a documents importants.
Les matèries primeres per fer el pergamí són les pells ovines, caprines, bovines joves. Les de xai són les que van tenir més pes perquè són més blanques i més fàcils de blanquejar.
La pell s'ha d'escorxar perquè no es faci malbé i es cobreixen de sal per assecar-les. Serveix de bactericida.
La pell està composta per:
60% d'aigua
35% de greix
i 10 % d'altres
però només s'utilitza la dermis.
Es renta i es remulla en una solució per desengreixar on s'hi afegeix algun bactericida.
Després cal encalcinar-la en una solució d'aigua i calç viva. Aquí s'afluixen les arrels de la llana, que es desprenen després de 4 setmanes aproximadament.
Encara faltarà empastar, descarnar, fumar amb excrements d'animals, toscar, estaquillar i afegir-hi pols de talc.
S'han trobat els papirs més antics del món
(El País, 11 d'abril de 2013)
S'han trobat els papirs més antics coneguts a la costa del Mar Roig. Pertanyen a l'època de Keops, IV dinastia del Regne Antic. Els documents registren dades sobre els registres mensuals que es feien al port i els treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada