"ARTES DE LA CAL"

L'estuc té un aspecte realment espectacular
a l'hora d'imitar marbres i jaspis

L'estuc és un jaspi artificial, una massa que pot imitar tota les possibles variants que presenten els naturals o crear-ne d'altres. Amb la pintura, no s'obté els mateixos resultats que amb l'estuc. Aquest permet crear vetes i ombres, lluentor i el temps no el malmet (ni l'aigua ni la pols), és més dur i sòlid, cosa que la pintura no pot aconseguir. 

La tècnica de l'estuc permet crear vetes
com en els materials naturals

Respecte el jaspi natural, l'estuc presenta aventatges perquè aquest, si es trenca, s'escantella o salta és fàcil de recomposar, mentre que el jaspi, no.

L'estuc té l'aventatge de poder-se reparar
de manera fàcil quan s'ha fet malbé.

El jaspi és difícil de manipular i treballar (polir, fer motllures...), mentre que l'estuc permet un treball fàcil i assolir qualsevol forma perquè és un material tou; el preu elevat del jaspi natural i la dificultat per aconseguir-lo (generalment, s'ha d'importar) també és un inconvenient.

La fusta seria un bon substitut per a els jaspis, els marbres i l'estuc, però són causa d'incendis i utilitzar pedres de menys valor resulta igual de costós, també són difícils de trobar i no llueixen tant.

Així, sembla que l'estuc és la millor solució per substituir els retaules de fusta i la decoració d'espais: evita el perill d'incendis, és més econòmic i el resultat és força òptim.

S'utilitza per decorar espais, en aquest cas un retaule.
El resultat és realment efectiu.

Qualitats del mestre
S'ha de conèixer com es forma la massa, el mètode de fabricació, les parts de què consta i quines són les seves possibilitats, és a dir, conèixer les lleis i les regles de l'arquitectura. També ha de conèixer les característiques i les tipologies dels diferents jaspis per tal d'imitar-los de manera correcta.
Intruments i eines
Es necessiten eines pròpies, de paleta i altres:
Sedàssos de cerra, tamissos de diferents mides, brotxes de diferents mides, diverses esponges, paletes de diferents amplades (alguna que pugui tallar), espàtules, raspes, un o dos ganivets; 
Per als pigments: llosses per moldre els colors i pots per separar-los protegits de la pols;
Pedres: pedra tosca, un gres d'un gra que no sigui molt dur ni molt tou i també és molt útil altres pedres que serveixen per afilar i pissarra fina.
També són necessaris drapatges, un tauló de fusta ben net i respallat i un gibrellper a l'aigua.
Manera d'aparellar i preveure l'obra per a estendre l'estuc
Si treballéssim tota l'obra amb estuc, seria molt més forta i duradora, però també més costós, així que habitualment s'utilitza una ànima d'un material més econòmic. Per fer un retaule s'utilitza un interior de cal i maons; cal tenir en compte el gruix que ha d'ocupar l'estuc. Les columnes poden tenir el seu interior de fusta, ferro o pedra, tot i que és millor fer-les en fusta ben seca; es revesteixen de trunyella de claus, després se li posa l'aparell i, perquè quedi ben acabat, es fa un contramotllo que pugui tornejar-se, i se li posa l'aparell: el contramotllo serveix per donar-li forma i treure el sobrant i descobrir on manca material per reomplir-lo. Els capitells, cornisses... és millor fer-les en pedra i, si aquestes parts van daurades, es deixaran en blanc. Per a una taula es fa un cèrcol de ferro amb unes barres que es creuin i passin d'un extrem a l'altre; tot es teixeix amb trunyella, en el buits es posa calç i guix i, després, es revesteix amb una mescla de cal, guix i sorra, es deixa assecar. Les peces petites es fan totes en estuc.

Una columna d'estuc

Un cop fet el retaule de maons i cal, posada la taula, columna... es farà una mescla de guix morè, sorre i cal ( una porció de cal, dues de guix i tres de sorra); els elements s'han de passar abans per un sedàsAquesta mescla es bat amb aigua  i, amb el resultant, es revesteix tota l'obra, deixant-la arreglada, però no llisa. Sobre aquest aparell s'estén l'estuc.
Materials de què es composa l'estuc
El principal material és el guix blanc, que ha d'estar molt net, sense greda o pols. Cal moldre'l i passar-lo per un sedàs. 
Cal afegir el color. Els pigments no han de ser extraordinaris, els millors són els minerals, com per exemple: l'hematites, el granat, el carmí, la terra vermella, el bol, l'ocre torrat i sense, les pólvores d'imprempta, l'orpiment; l'indi, l'òxid de plom... La mescla d'aquests colors permet crear-ne d'altres. Per moldre aquests colors sobre la llosa només cal aigua.
Caldrà mesclar-los amb el guix. Per fer-ho cal aigua de cola suau, però freda, amb què es bat l'estuc i els pigments.
L'aigua de cola és millor quan més fina i neta. Es fan amb pells d'animals, s'aconsella la  de cabrit. S'aconsegueix coent una porció de pells o retalls fins que tingui la consistència de la cola per encolar fusta. Després cal colar-la i afegir-hi dues mesures del que tenim d'aigua i la tornem a colar. Un cop freda, ja es pot ser servir. El punt d'aigua cola ha de ser suau.
Manera de fer l'estuc en general
Un cop preparats tots els materials, preparades les eines, en el tauló posarem una capa de guix blanc, passat pel sedàs, i aigua per batre-ho amb paletes i deixar-ho consistenc com per a l'ús de la cosntrucció. Després li afegirem el color que desitgem i en la quantitat necessària segons la intensitat que vulguem. Feta la massa, es divideix en dues, tres o més porcions, de diferents mides; a una porció afegirem més pigment i a l'altre més guix aconseguint diferents tonalitats del mateix color (dependrà del jaspi que volem imitar). D'aquestes porcions cal fer petites porsions que unirem intentant combinar els diferents tons. Existeix moltes maneres d'unir aquestes masses segons el tipus de jaspi que volem aconseguir: nuvolós, amb vetes...
Manera d'estendre l'estuc
Un cop feta la massa que imita el jaspi que volem, s'embolcalla en un drap per acabar-la d'unir, es talla amb un ganivet petits trossos als quals se'ls dona el gruix o la forma desitjats.
Per estendre la massa, cal anar-la humitejant amb una brotxa (com més aigua li afegim, abans s'asseca) i es van estenent en l'obra amb el gruix que li hem donat, tot apretant-la bé sobre l'obra perquè s'enganxi bé i no hi entri aire. Si les eines s'enganxen, s'han de rentar amb aigua. Abans que s'assequi, cal treure amb el ganivet allò que sobra o afegir si en falta.

En estendre la massa, cla fer-ho de baix a dalt.

Els capitells, motllures i altres elements que hagin de daurar-se, es deixen en blanc.
Manera de desbastar i polir l'estuc
Abans que estigui molt sec, cal passar una esponja humida sobre la zona que s'ha de desbastar i, mentre, se li va passant el gres o la pedra tosca fins que surti els trets i els colors que imiten el jaspi. Descoberta l'obra, es fan els retocs, es tapen o es treuen els defectes amb facilitat: si el defecte és lleu, amb una massa de guix del color dominant de la consistència de la llet, es cobreix l'obra, es deixa que es vagi eixugant i es treu amb una fusta suau; si el defecte és gran, es fa amb massa normal proporcionada al color. Aquestes accions es van repetint fins que quedi tan bé com volem.
És aleshores que cal donar les capes d'esponja humida i una pedra (de les pedrera de Moncayo) fins deixar l'obra llisa.

S'allisa amb una esponja humida o una pedra.

Manera de treure lluentor
S fa una mescla de guix suau com la que hem fet per arreglar els petits defectes, hi afegim fang vidriat i, amb una brotxa, l'apliquem sobre l'obra. Quan comenci a eixugar-se, es treu amb un drap, també amb la pols que es va traient. Aquesta operació es pot anar repetint diverses vegades canviant el drap.

Un cop se li dóna brillantor amb un drap,
 el resultat és espectacular.

Manera d'imitar alguns jaspis
Per exemple, el jaspi verd de Granada. Consta de tres verds. La massa es fa amb guix, orpiment i hematites; se'n fan dues porcions, a una se li afegeix hematites per pujar el to. Cal fer una altra massa de guix amb les pólvores d'impremta negra. Totes les masses hauran de tenir una consistència com la massa de pa. Amb les masses es fan porcions petites (com d'ametlles) que es tiren sobre el tauló, procurant combinar-les bé, i s'uneixen en un munt. Per unir-los es pot fer una massa suau, com de llet.
Lloc i temps per fer l'estuc
Cal evitar fer-ho en llocs humits, que donen algunes dificultats i el resultat no és tan lluent. També cal evitar l'estació d'hivern, perquè en aquesta estació el guix no té tanta activitat i triga molt a assecar-se.
Aquestes consideracions només s'han de tenir en compte amb les obres grans, com els retaules.