ALTERACIONS DE LA PINTURA
Craquelats d'edat
Són les fisures que es produeixen en la pintura formant complexes xarxes a causa de l'edat i que es van omplint amb diferents materials, brutícia, i mostren un aspecte de línies fosques. L'aspecte que tenen depèn de molts factors: els aglutinant utilitzats en la capa pictòrica o en la preparació, el material del suport i l'origen de la dorça que n'és la causa. La pintura jove és prou elàstica per absorvir i contrarestar el pas del temps, però aquesta qualitat es perd amb el pas del temps: s'anomenen Craquelats d'edat i formen part natural de l'envelliment. Els craquelats es formen perpendicularment a les forces que els generen.
Les diferents causes:
- per les característiques pròpies de la tècnica pictòrica: naturalesa de l'aglutinant, gruix de la capa de preparació (a les zones més primes, les fisures són més abundants i agrupades, mentre que a les zones de major gruix els craquelats estan més separats), la tècnica pictòrica, la relació entre els diferents estrats i els mediums addicionats (secatius, olis, reïnes, diluients...)
- pel moviment del suport a causa de la dilació i la contracció.
- per tensions localitzades i altres factors mecànics de les teles: accidents (cops i vibracions), pressions exercides localment, tensions del bastidor, condicionades també pel sistema de subjecció.
- sistemes d'emmagatzematge i transport, enrotllament.
Alguns casos:
- Craquelats limitats a una zona colorejada provocats per la natura del pigment utilitzat: com més absorvents, menys resistents
- Craquelats produïts pel caràcter indeformable del bastidor en la tensió de la tela:
a- Craquelats d'angle causats per l'aplicació de falques que fan augmentar la tensió segons les diagonals de la superfície, particularment als angles.
b- Craquelats a causa de les marques dels bastidors. S'arreglen isolant les dues superfícies de les arestes en contacte amb la tela.
c- Craquelats horitzontals i verticals per contraccions generades amb una contracció perpendicular al sentit de les fisures.
- Craquelats en caragol per un cop fort i manca d'estructura. Solen anar acompanyades d'un enfonsament.
- Xarxa de craquelats en garlanda, localitzades en el perímetre de la tela per la deformació d'un fil de la tela.
- La fiança és una micro-fisuració de la capa pictòrica produïda per moltes causes: enrotllament, trasllat de la fusta a la tela, de la tela a la tela...
- L'estructura pavimentosa té l'aspecte d'escames regulars, sobretot en films gruixuts. Són causades per alteracions de l'adhesió i la fatiga de la tela.
- Les fisures són alteracions de la cohesió per excés de tensió en muntar de nou una tela sobre un bastidor fràgil. Tenen una orientació paral·lela al punt on s'exerceix la tensió. Són irreversibles.
- Les cassoletes són una evolució que sofreixen els craquelats amb el pas del temps. indiquen que la capa pictòrica imposa el seu comportament mecànic a la tela.
- Les pulvurulències són el desprendiment de la pintura, la manca de cohesió per falta d'aglutinant, excés de disolvent, certes preparacions argiloses...
Craquelats prematurs
Són deguts a una deficiència tècnica com la incompatibilitat entre els materials i els problemes de secat:
- la integració de les capes pictòriques: no respectar la regla de gras sobre magre, excés de capes de vernís de retoc, aplicació prematura del vernís final abans que s'assequi la part inferior...
- la integració pigment-aglutinant: abús dels secatius, massa aglutinant en proporció al pigment...
- abús d'alguns materials com batums, asfals, retardadors del secat...
El seu aspecte general és fi, tot i que poden desenbocar en profundes esquerdes; no són tan nítids com els d'edat i sovintegen a partir del s XIX per abús de materials i vernissos.
Es manifesten, per exemple:
- Plegs: són el resultat d'un excés d'assecatiu en l'aglutinant. Són irreversibles i apareixen en el moment de secat de la pintura.
- Esquerdes: són ruptures superficials d'una capa pictòrica gruixuda per un mal secat del film, que comporta una tretracció. No afecten a la capa de preparació i són irreversibles.
- Clivelles: són trencaments profunds de la capa pictòrica, incloent la preparació. Són causades per la contracció de la cola de preparació impregnada amb una concentració de cola elevada.
- Pell de cocodril: són clivelles i esquerdes organitzades en xarxa que apareixen durant el secat de la pintura. Són irreversibles.
- Craquelats tancats: trencaments precoços que es manifesten amb solcs sobre la capa pictòrica. Evolucionen en craquelats d'edat i acaben en el trencament de la pintura.
Craquelats falsos
Es classifiquen en tres grups:
- Pseudo-craquelats: incisions fetes artificialment sobre la matèria pictòrica o bé pintades o dibuixades; no tenen profunditat, són fàcils d'eliminar i les radiografies les detecten.
- Craquelats obtinguts per procés mecànic: fetes amb intenció d'accelerar o forçar l'envelliment. El craquelat és uniforme i la seva extensió també, hi ha indicis de l'intent posterior d'omplir les fisures amb substàncies que imiten la brutícia i els cantells del craquelat no estan aixecats.
- Craquelats provocats per la manipulació de la tècnica pictòrica amb l'ús de determinats aglutinants i vernissos que proboquen esquerdes en la capa pictòrica.
ALTERACIONS ÒPTIQUES DE LA PINTURA
Es tracta d'alteracions que modifiquen la legitibilitat, les relacions cromàtiques o la subtilesa de l'obra, sovint, a conseqüència de tractaments maldestres o per transformacions químiques dels materials de la capa pictòrica, tant en pigments com en aglutinants, i que suposen un canvi en el color. Son alteracions que no osen en perill la conservació de l'obra.
- Escorriment del vernís: Són regalims de vernís que es fan visibles amb el pas del temps per excés; també gotes o regalims a causa de l'aplicació horitzontal i el canvi posterior de la posició quan encara no està sec. En assecar-se, es torna rígid i provoca tensions que poden comportar l'aixecament de la capa pictòrica.
- Màstics o repintats desbordats: les restauracions que es feien antigament sobre la capa pictòrica poden alterar la lectura i modificar la superfície i planicitat. Si en la restauració s'ha tapat alguna llacuna, modifica la superfície i planicitat , cosa que comporta tensions locals i alteracions en la coloració.
- Emblanquiment: són opacificacions o emblanquiments produïts per una modificació de l'índex de refracció de l'aglutinant, o bé, per una microfisuració de l'aglutinant o del vernís. Si els emblanquiments són molt profunds, la causa es troba en l'alteració de l'aglutinant; si són superficials, a l'alteració del vernís. La causa d'aquest tipus d'alteració es deu a unes condicions de conservació força humides o al contacte directe amb l'aigua. Es poden solucionar si no són molt profundes.
ALTERACIONS DE L'ADHESIÓ
La adhersió de les capes pictòriques i la preparació es mantene unides entre elles i el suport gràcies a l'aglutinant, que tenen una funció adhesiva. La mala preparació o aplicació de l'aglutinant poden provocar unes forces que proboquen trencaments. S'anomena exfoliació si afecten a totes capes i exfoliació epidèrmica si afecten només a la superfície extrema. Si el trencament adhesiu és entre les capes de pintura s'anomena deplacat i suposa la possible pèrdua de les capes superiors; si el desenganxament és local i en forma de butllofes, s'anomena reinflat i són degudes a una dilació de la superfície per acció de calor o un producte corrossiu. Sol ser irreversible.
ALTERACIONS COMBINANT UN TRENCAMENT DE L'ADHESIÓ I LA COHESIÓ
Els trencaments de la cohesió, les protuveràncies, els craquelats... produïts per contraccions internes o externes van sovint acompanyats d'una e`rdua d'adhesió. Si es dóna a la capa de sota, aquesta es separa de les capes superiors i es perd matèria; els craquelats poden derivar en escamacions. L'escamació, els aixecaments i les llacunes són una conseqüència de l'evolució d'aquesta pèrdua d'adhesió.
- Excamació: petita zona de pintura circumscrita per craquelats i amb pèrdua arcial de l'adhesió expressada en escames.
a- Aixecaments en teulada: produïts per la retracció del suport que proboca una deformació del film en forma de teula. Sovint la causa està provocada per un accident.
b- Escames en teula: presenten una superície còncava i una pèrdua d'adherència sobre la perifèria.
c- Cavalcament de les escates: les escates se superposen al pla de la capa pictòrica. Pot produir-se per l'aplicació d'un adhesiu molt fort per darrere el suport en una restauració.
d- Llacuna: És la pèrdua de la materia peer escamació. És l'estadi últim de la degradació de la capa pictòrica.
ALTERACIONS DEL RELLEU O LA PLANICITAT
Aixafament de la matèria: per efecte d'una pressió sobre la tela sota l'acció del calor o la humitat: aixafa els empastaments o suposa la pèrdua de textura
Impressió de textura: modificació de l'aspecte del revers
Nòduls de cola: contracció local d'una capa pictòrica per l'acumulació d'una forta concentració de cola animal al revers del film en refixar la cola o restaurar el suport. poden arribar a trencar la capa pictòrica.
Les diferents causes:
- per les característiques pròpies de la tècnica pictòrica: naturalesa de l'aglutinant, gruix de la capa de preparació (a les zones més primes, les fisures són més abundants i agrupades, mentre que a les zones de major gruix els craquelats estan més separats), la tècnica pictòrica, la relació entre els diferents estrats i els mediums addicionats (secatius, olis, reïnes, diluients...)
- pel moviment del suport a causa de la dilació i la contracció.
- per tensions localitzades i altres factors mecànics de les teles: accidents (cops i vibracions), pressions exercides localment, tensions del bastidor, condicionades també pel sistema de subjecció.
- sistemes d'emmagatzematge i transport, enrotllament.
Alguns casos:
- Craquelats limitats a una zona colorejada provocats per la natura del pigment utilitzat: com més absorvents, menys resistents
- Craquelats produïts pel caràcter indeformable del bastidor en la tensió de la tela:
a- Craquelats d'angle causats per l'aplicació de falques que fan augmentar la tensió segons les diagonals de la superfície, particularment als angles.
b- Craquelats a causa de les marques dels bastidors. S'arreglen isolant les dues superfícies de les arestes en contacte amb la tela.
c- Craquelats horitzontals i verticals per contraccions generades amb una contracció perpendicular al sentit de les fisures.
- Craquelats en caragol per un cop fort i manca d'estructura. Solen anar acompanyades d'un enfonsament.
- Xarxa de craquelats en garlanda, localitzades en el perímetre de la tela per la deformació d'un fil de la tela.
- La fiança és una micro-fisuració de la capa pictòrica produïda per moltes causes: enrotllament, trasllat de la fusta a la tela, de la tela a la tela...
- L'estructura pavimentosa té l'aspecte d'escames regulars, sobretot en films gruixuts. Són causades per alteracions de l'adhesió i la fatiga de la tela.
- Les fisures són alteracions de la cohesió per excés de tensió en muntar de nou una tela sobre un bastidor fràgil. Tenen una orientació paral·lela al punt on s'exerceix la tensió. Són irreversibles.
- Les cassoletes són una evolució que sofreixen els craquelats amb el pas del temps. indiquen que la capa pictòrica imposa el seu comportament mecànic a la tela.
- Les pulvurulències són el desprendiment de la pintura, la manca de cohesió per falta d'aglutinant, excés de disolvent, certes preparacions argiloses...
Craquelats prematurs
Són deguts a una deficiència tècnica com la incompatibilitat entre els materials i els problemes de secat:
- la integració de les capes pictòriques: no respectar la regla de gras sobre magre, excés de capes de vernís de retoc, aplicació prematura del vernís final abans que s'assequi la part inferior...
- la integració pigment-aglutinant: abús dels secatius, massa aglutinant en proporció al pigment...
- abús d'alguns materials com batums, asfals, retardadors del secat...
El seu aspecte general és fi, tot i que poden desenbocar en profundes esquerdes; no són tan nítids com els d'edat i sovintegen a partir del s XIX per abús de materials i vernissos.
Es manifesten, per exemple:
- Plegs: són el resultat d'un excés d'assecatiu en l'aglutinant. Són irreversibles i apareixen en el moment de secat de la pintura.
- Esquerdes: són ruptures superficials d'una capa pictòrica gruixuda per un mal secat del film, que comporta una tretracció. No afecten a la capa de preparació i són irreversibles.
- Clivelles: són trencaments profunds de la capa pictòrica, incloent la preparació. Són causades per la contracció de la cola de preparació impregnada amb una concentració de cola elevada.
- Pell de cocodril: són clivelles i esquerdes organitzades en xarxa que apareixen durant el secat de la pintura. Són irreversibles.
- Craquelats tancats: trencaments precoços que es manifesten amb solcs sobre la capa pictòrica. Evolucionen en craquelats d'edat i acaben en el trencament de la pintura.
Craquelats falsos
Es classifiquen en tres grups:
- Pseudo-craquelats: incisions fetes artificialment sobre la matèria pictòrica o bé pintades o dibuixades; no tenen profunditat, són fàcils d'eliminar i les radiografies les detecten.
- Craquelats obtinguts per procés mecànic: fetes amb intenció d'accelerar o forçar l'envelliment. El craquelat és uniforme i la seva extensió també, hi ha indicis de l'intent posterior d'omplir les fisures amb substàncies que imiten la brutícia i els cantells del craquelat no estan aixecats.
- Craquelats provocats per la manipulació de la tècnica pictòrica amb l'ús de determinats aglutinants i vernissos que proboquen esquerdes en la capa pictòrica.
ALTERACIONS ÒPTIQUES DE LA PINTURA
Es tracta d'alteracions que modifiquen la legitibilitat, les relacions cromàtiques o la subtilesa de l'obra, sovint, a conseqüència de tractaments maldestres o per transformacions químiques dels materials de la capa pictòrica, tant en pigments com en aglutinants, i que suposen un canvi en el color. Son alteracions que no osen en perill la conservació de l'obra.
- Escorriment del vernís: Són regalims de vernís que es fan visibles amb el pas del temps per excés; també gotes o regalims a causa de l'aplicació horitzontal i el canvi posterior de la posició quan encara no està sec. En assecar-se, es torna rígid i provoca tensions que poden comportar l'aixecament de la capa pictòrica.
- Màstics o repintats desbordats: les restauracions que es feien antigament sobre la capa pictòrica poden alterar la lectura i modificar la superfície i planicitat. Si en la restauració s'ha tapat alguna llacuna, modifica la superfície i planicitat , cosa que comporta tensions locals i alteracions en la coloració.
- Emblanquiment: són opacificacions o emblanquiments produïts per una modificació de l'índex de refracció de l'aglutinant, o bé, per una microfisuració de l'aglutinant o del vernís. Si els emblanquiments són molt profunds, la causa es troba en l'alteració de l'aglutinant; si són superficials, a l'alteració del vernís. La causa d'aquest tipus d'alteració es deu a unes condicions de conservació força humides o al contacte directe amb l'aigua. Es poden solucionar si no són molt profundes.
ALTERACIONS DE L'ADHESIÓ
La adhersió de les capes pictòriques i la preparació es mantene unides entre elles i el suport gràcies a l'aglutinant, que tenen una funció adhesiva. La mala preparació o aplicació de l'aglutinant poden provocar unes forces que proboquen trencaments. S'anomena exfoliació si afecten a totes capes i exfoliació epidèrmica si afecten només a la superfície extrema. Si el trencament adhesiu és entre les capes de pintura s'anomena deplacat i suposa la possible pèrdua de les capes superiors; si el desenganxament és local i en forma de butllofes, s'anomena reinflat i són degudes a una dilació de la superfície per acció de calor o un producte corrossiu. Sol ser irreversible.
ALTERACIONS COMBINANT UN TRENCAMENT DE L'ADHESIÓ I LA COHESIÓ
Els trencaments de la cohesió, les protuveràncies, els craquelats... produïts per contraccions internes o externes van sovint acompanyats d'una e`rdua d'adhesió. Si es dóna a la capa de sota, aquesta es separa de les capes superiors i es perd matèria; els craquelats poden derivar en escamacions. L'escamació, els aixecaments i les llacunes són una conseqüència de l'evolució d'aquesta pèrdua d'adhesió.
- Excamació: petita zona de pintura circumscrita per craquelats i amb pèrdua arcial de l'adhesió expressada en escames.
a- Aixecaments en teulada: produïts per la retracció del suport que proboca una deformació del film en forma de teula. Sovint la causa està provocada per un accident.
b- Escames en teula: presenten una superície còncava i una pèrdua d'adherència sobre la perifèria.
c- Cavalcament de les escates: les escates se superposen al pla de la capa pictòrica. Pot produir-se per l'aplicació d'un adhesiu molt fort per darrere el suport en una restauració.
d- Llacuna: És la pèrdua de la materia peer escamació. És l'estadi últim de la degradació de la capa pictòrica.
ALTERACIONS DEL RELLEU O LA PLANICITAT
Aixafament de la matèria: per efecte d'una pressió sobre la tela sota l'acció del calor o la humitat: aixafa els empastaments o suposa la pèrdua de textura
Impressió de textura: modificació de l'aspecte del revers
Nòduls de cola: contracció local d'una capa pictòrica per l'acumulació d'una forta concentració de cola animal al revers del film en refixar la cola o restaurar el suport. poden arribar a trencar la capa pictòrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada