ESGRAFIATS

El morter

El morter és un material que té com a base un aglomerant fet a base de calç, ciment o una barreja d'ambdós, amb aigua i sorra que s'endureix en un cert temps. S'utilitza per lligar maons i pedres..., per arrebossar parets i per fer paviments. Les característiques del morter vénen donades per la dosificació i els tipus de components, per la resistència i per la plasticitat. El morter gras és el que té una dosi elevada d'aglomerant i el magre, el que té una dosi petita; el de cala de llenya, fet amb calç viva bullida i ben apagada -cala amarada- és de gran plasticitat però agafa vigor molt lentament (revinguda), cosa que es corregeix amb pòrtland. Els morters de cala amarada són bons per fer treballs d'esgrafiats i pintura al fresc: en els esgrafiats perquè permet treballar més temps el rascat de l'arrebossat i treballar superfícies més grans i separats; en la pintura al fresc, a més a més, la lenta revinguda permet que els pigments puguin penetrar a l'interior de la massa.

Els morters cal pastar-los sense haver d'afegir aigua successivament, amb aigua és més còmode però pot succeir que les partícules de sorra no quedin envoltades de calç i es disminueixi la seva adherència. Els morters grassos i molt humits o la sorra argilosa o mullada es baden (desclouen) amb facilitat.

Els pigments es preparen amb aigua de calç ben reposada, a la massa afegim la cal amarada, barrejant-ho fins que no hi quedin grumolls i, al final, incorporem la sorra.

De morter se n'ha de preparar sempre una quantitat més gran de la necessària, perquè després, si en faltés, és difícil aconseguir el mateix color en una segona morterada.. Cal posar una capa d'arrebossat molt prima del color del morter del fons, perquè, en esgrafiar la  capa superior, no s'embruti la de sota.

Els arrebossats

Arrebossar consisteix en cobrir el parament d'una paret amb una capa de morter de calç o de ciment d'un cm de gruix, tapant clots i imperfeccions per a deixar-la plana i a punt de remolinar (escampar i igualar) o eixalbar (emblanquinar).

Aplicació de l'arrebossat

Per fer un esgrafiat cal aplicar diferents gruixos d'arrebossats: totes s'han d'aplicar successivament i en fresc perquè l'aigua pugui passar pel mur humit cap a la part superficial per entre les diferents capes. Si s'asseca abans d'acabar el procés una capa intermèdia, es forma una capa de carbonat càlcic que no deixa passar l'aigua i dificulta la unió.

Damunt del mur ben humit i excombrat s'aplicaran les capes de la següent manera:

- Arrebossat a paletades: morter preparat amb 3 parts de sorra granada, rentada i seca, amb una part de pasta de calç. Capa més fluïda que les anteriors, d'1 o 1'5 cm. És recomanable tirar el morter de baix cap a dalt i cap a la dreta: Ha de quedar rugós per tal de facilitar l'adherència de l'arrebossat següent.

- Arrebossat format per morter compost de tres parts de sorra i una de calç, però la pasta ha de ser més seca i del mateix gruix i textura de l'anterior.

- Enlluit rugós: enlluir o eixalbar és cobrir l'arrebossat amb una capa prima de morter i es deixa a punt per esgrafiar-la o pintar-la. La primera capa d'enlluït es fa amb un morter de 2/3 parts de sorra fina o sorra de marbre amb una de calç. Passats 20', s'aplica un emlluït rugós no superior a 1 cm.

- Enlluït fi: Cal humitejar i netejar l'anterior amb la plana o paleta d'emblanquinar mullada, de baix a dalt i s'allisa la parta amb moviments circulars, deixant un gruix de 3 mm. El morter es fa amb 1 part de sorra fina o de pols de marbre i una de calç.

Les capes d'enlluït són les que s'hauran de rascar per esfrafiar i les dels arrebossats les que es tenyiran.

Consells indispensables: ruixar de manera abundosa el mur, bona calç amarada durant molt temps, sorra seca d'arestes vives i palicació de totes les capes sobre fons frescos.

Les tècniques

Hi ha dos tipus d'esgrafiats: el de poc gruix i el gruixut. Això vol dir que el tras que hi farem a sobre haurà de tenir més profunditat com més gran sigui el gruix de l'arrebossat per poder arribar a l'arrebossat de color de la capa inferior. Aquestes dues variants corresponen a l'esgrafiat clàssic, però hi ha altres tipus d'esgrafiats.

- Tècnica antiga: Els antics esgrafiats eren bastant complicats i no s'han conservat molt bé, segurament a causa de la triple aplicació de llet de calç, molt fina i aplicada amb brotxa que es desprenia amb facilitat perquè tenia poc gruix.
- Tècnica clàssica: és l'esgrafiat de dos colors, obtinguda per l'aplicació de tres capes superposades d'arrebossat en el següent ordre: una primera capa d'arrebossat plana, una segona capa que seria la de color i una tercera, normalment de color ciar, que seria la superficial i la que s'esgrafiaria després de l'estergit.

- Tècnica a diversos colors: 
     · per capes,: s'aplique capes successives de diferents colors segons el que hàgim    projectat, deixant el color blanc per a la més superficial i els foscos més a prop de la base. La summa total del gruix no hauria de sumar més de 3 cm. Després fem l'esgrafiat llevant les capes necessàries fins arribar al color desitjat. 
        · raspat: consisteix en deixar les capes tan primes com es pugui, amb aquesta finalitat s'acostuma a aplicar les capes de color amb brotxa. Aquest tipus d'esgrafiat permet donar la sensació de relleu amb tonalitats de llum i ombra. Del fons a la superfície les capes s'han d'anar aprimant; a les més properes a l'arrebossat de fons, hi afegirem petites quantitats de pols de marbre. Habitualment s'utilitza per a superfícies petites i decoracions d'interior.
       · embotit: els arrebossats de morter s'apliquen  en diferents colors en una mateixa capa, després es raspen els espais i es reomplen amb un morter d'un altre color; així, l'arrebosat més superficial limiten les línies del dibuix i uneixen les unións entre els diferents colors.

- Tall oblic: els perfils del dibuix es fan amb certa inclinació (la past inferior més ampla que la superior) produint uns efectes d'ombrejat més destacat; a més, el bisell fa que l'aigua de pluja rellisqui ràpidament i no hi pugui entrar.
- Amb plantilles: quan el disseny de l'esgrafiat consta de formes geomètriques repetitives, no es fa un dibuix per estergir, sinó que s'utilitzen unes plantilles de zenc.

- Ratilant: quan l'esgrafiat consisteix en un disseny ratllat, sobre l'arrebossat només haurem de resseguir les ratlles del dibuix amb un punzó de punta arrodonida i deixar al descobert el color de fons.
- L'aerografiat: s'aplica amb un raig de sorra a pressió amb la màquina sorrejadora sobre un revestiment arrebossat de morter que conté un àrid gruixut, normalment pedres de marbre, i amb un color diferent del morter. El sorrejat s'aplica quan el morter s'ha endurit, l'acció del qual fa que el morter desaparegui deixant al descobert les pedres de marbre que, de diferent color, defineixen el dibuix.

- Al fresc: L'esgrafiat és una tècnica molt propera al fresc que permet combinar les dues tècniques; la pintura al fresc, normalment, s'aplica en la capa última, abans que s'endureixi, i consisteix en llet de calç i pigments de diferents colors, palicats amb aquarel·la.
- Planxat: no és una tècnica pròpiament, sinó un acabat superficial. L'estocat es bruny amb la mateixa paleta de polir, l'estuc en calent. Quan la darrera capa comença a estar seca, es bruny amb la paleta d'estucar ben calenta.

Consells:

- és necessari un pols ferm i una vista fina
- com més petits siguin els grans del morter, millor quedaran definits els perfils
- el tall dels perfils caldrà fer-los inclinats, no perpendiculars, perquè l'aigua no s'hi depositi i pugui degradar l'esgrafiat
- s'ha de treballar amb l'arrebossat tendre, per tant, només es farà allò que es pugui enllestir en un dia
- cal ser molt acurat perquè és molt difícil retocar les errades
-  les estacions humides són preferibles per tal d'allargar l'assecament
- la quantitat de morter, tant de color com blanc que s'hagi de preparar ha de ser sobrera, perquè, si en manqués, després és molt difícil aconseguir el mateixto en una nova morterada.