CERÀMICA

La ceràmica sempre s'ha fet amb fang cuit. La ceràmica no és terracota: la terracota és fang cuit no decorat i la ceràmica duu decoració.

Es poden fer peces planes o amb volum, però el que aprendrem es pot aplicar a ambdós casos.

El fang és un material natural i alguns es poden treballar sense modificar. L'argila vermella, que és la que treballarem, porta òxid de ferro; hi ha de diferents tonalitats segons la quantitat d'òxid. 

Materials que utilitzarem:
argila vermella, rajoles, pigments, vernissos...

S'utilitza des de la prehistòria per fer recipients, exvots i peces útils per a la vida, cuits a baixes temperatures (l'argila vermella a partir de 500 fins a 800 º, amb més temperatura es deforma la peça). També hi ha fang blanc o llosa, també es cou a baixa temperatura. Fang que es cou a altes temperatures hi ha el gres, que és un fang amb més cos però més difícil de manipular perquè porta més "jaulín". També hi ha els refractaris, de textura més granulada a causa de la pols que es barreja amb el fang i li dóna resistència, permet fer peces de grans mides, fins i tot, de mida natural. La que aguanta les temperatures més altes és la porcellana, 1.300º, porta més "jaulín", és difícil de tornejar i manipular, normalment es treballa a motllo transformant el fang en líquid amb molta aigua.

El fang es pot treballar de manera artesanal o industrial:
- per "apreton": se li dóna forma i es moldeja amb les mans
- per xurros: es fan unsa quants xurros de la mida necessària i després s'enganxen; permet fer peces grans. Normalment es combina amb altres procediments: amb torn la part inferior i amb xurros la superior; despés amb una espàtula es va pujant la peça. Si es fa bé, no manifesta el procediment.

Treball amb xurros que es van superposant

- modelació: és l'escultura. Fang a què anem afegint-ne més fins a construir una forma i que es buida per coure.
- torn: normalment s'utilitza per a peces utilitàries.
- motllos de guix: es fa un model i, del model s'extreu un motllo de guix en què posem fang líquid. Permet fer còpies. Normalment per fer plats.
Decoració
Es pot fer amb engalbes: fang tenyit que s'aplica damunt l'argila o un altre tipus de fang.
La decoració amb figures negres s'utilitzava a Grècia, sense vernís i es brunyia la peça amb oxidiana per a donar-li lluïssor. també tenim les figures vermelles, els socarrats, l'aresta (procedent d'Andalusia i els musulmans), la corda seca, òxids i pigments.
verd: manganès
blanc: estany
blau: cobalt
Es posa vernís a sota i a sobre.
Els reflexos metàl·lics: 3 cuites, la 2a i la 3a és la del reflex, és el to més vermellòs fet amb coure més o menys vermell, el de vitrat de plata és més daurat.
Sotacoberta: temperatura amb atmosfera oxidant, 700-900º, es tapen les entrades del forn i es fa una reducció de la temperatura perquè es creint aquests reflexos.
La ceràmica policromada, a partir del Renaixement. Combina blau, verd, castany, groc i taronja.
Plafons historiats.
Procediment
trepes: plantilles, permet repetir els motius diverses vegades
estrefit: dibuix a la rajola
-paper vegetal
- dibuixar-hi
- puntejar el paper
- traspàs amb pols de carbó
- decoració a pinzell
- gravats: rajoles dels oficis: primer homes treballant, després, escena de la vida quotidiana
- impreses o calques: pensada per ceràmica, perquè quedi adderida a la peça, a baixa temperatura. L'acabat és diferent.
Aquí hi ha en imatges el procés del treball realitzat per realitzar una rajola de fang que després pintarem. La pràctica té una entrada especial en el blogg.

L'ús del torn
Aquesta part de la pràctica l'ha realitzada la professora.
Mentre el tons gira circularment, amb les mans humides, es va treballant el fang: una mà a l'interior de la peça i una altra fora fent pressió cap amunt; la peça es va alçant. Les formes es donen amb l'ajut i la pressió dels dits o altres eines. Es talla amb l'ajut d'un fil.